Dalt de la Vila

Dalt la Vila, ara sí!

M'ha agradat veure com la Montse Cortés, que assistí al Consell de Districte sobre la rehabilitació de Dalt la Vila, celebrat al Museu de Badalona el passat 15 de febrer, ha volgut compartir el seu parer amb tots nosaltres, coincidint en part amb el que jo mateixa vaig manifestar en el torn de debat que es generà a la part final del Consell. Em vull sumar a la iniciativa de la Montse, bàsicament per tres raons: la primera, perquè a Badalona tenim el costum de ser altament crítics amb allò que no ens agrada o no va bé, però en canvi, som molt poc generosos a l'hora de reconèixer la feina ben feta i fer-ho avinent; la segona, perquè la poca assistència no només dels mateixos veïns de Dalt la Vila, sinó de ciutadans que diuen sentir-se preocupats per l'estat de deixadesa del barri, així com l'absència dels polítics (excepte Mateu Chalmeta, que va haver de marxar a mig acte) que han utilitzat reiteradament Dalt la Vila com a tema electoral, demostra com de poc els importa el tema; i la tercera i última, perquè el Sr. Josep Duran i el seu equip ens han demostrat que són gent de paraula, persones que s'han arriscat i que són necessàries per a la bona gestió de la nostra ciutat i, tot i no ser votant socialista, crec que ho haig de manifestar.
Amb les notes que encara conservo i que vaig escriure apressadament per ordenar les qüestions que volia compartir amb els assistents a la part del debat, he redactat el que va ser més o menys la meva intervenció, i que, com la Montse Cortés, vull fer pública.

"Aquest vespre, seguint atentament totes les informacions i les dades que ens heu anat facilitant, no he pogut evitar recordar aquella Jornada de Reflexió sobre Dalt la Vila que va organitzar el Districte I el 5 de juny del 2004. En aquella ocasió vaig tenir la sort de ser convidada, en qualitat d'historiadora, en una de les taules de debat. Haig de reconèixer que malgrat em va fer molta il·lusió que es produís aquella trobada i que la iniciativa em semblés interessant -no només per l'abast del projecte sinó també per la transcendència cultural i històrica que podia tenir per a la nostra ciutat-, dubtava de si seríem capaços de tirar endavant una feta com aquella, tenint en compte que a Badalona d'iniciatives n'hi ha moltes, però bona part d'elles es queden només en propostes i no aconsegueixen concretar-se.
Per tant, les meves primeres paraules han de ser de felicitació, per diversos motius:
1. En primer lloc, per la gosadia que l'equip del Districte, encapçalat pel Regidor Sr. Josep Duran, ha mostrat a l'afrontar un projecte tan complex i, sobretot, per fer-ho des d'una Oficina Municipal de Districte, donat que fins ara ningú havia estat capaç de liderar-ho i encara menys des de la Regidoria a qui pertocaria fer front a un propòsit com aquest. Penso que aquest gest diu molt de la sensibilitat de les persones que hi estan al capdavant.
2. En segon lloc, pel document que ens han presentat amb el relat de totes les accions i tasques executades des d'abans de la constitució de la Gerència Tècnica fins ara. Penso que demostra la diligència amb què s'han anat fent tots els tràmits administratius. Jo treballo en una administració pública i sé que aquest tipus de tràmits es perllonguen en el temps, sovint no per l'inhabilitat dels seus tècnics, sinó perquè l'Administració s'articula a partir d'uns engranatges complexes que fan que les resolucions demanin uns períodes de temps que el ciutadà veu com a inversemblants. Malauradament, el gruix més important de feina feta ha estat la que el veí no pot visualitzar en el seu entorn vital, de manera que aquell pot arribar a pensar que no s'ha fet res. En tot cas, deixeu-me dir que el document presentat demostra que s'han posat les bases del que ha de ser un projecte molt ambiciós i un repte per a la ciutat. Penso que s'hi ha d'apostar fort.
3. En tercer lloc, per la consecució dels convenis que permetran urbanitzar les places de la Constitució i de la Font (amb el Dept. d'Arquitectura i Paisatge i l'INCASOL), restaurar els esgrafiats de les cases del C/ Pujol (amb el Dept. de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'INCASOL) i reparar l'estructura i la façana de la masia del C/ de la Costa (amb la Sargantana, a signar properament). Crec que això demostra la voluntat decidida d'aconseguir tots els ajuts que calgui per tal que el projecte sigui aviat una realitat i establir vincles i complicitats amb d'altres administracions i entitats que també es facin el projecte seu.
Vull felicitar també als autors de l'estudi històric i de diagnosi, així com de les Propostes d'Actuació del nucli històric de Dalt la Vila per la rigorositat i minuciositat amb què els han desenvolupat, concretat i presentat. Tots ens hem adonat que les Propostes d'Actuació no són capricioses sinó que obeeixen a unes justificacions històriques, tradicionals i antropològiques evidents. L'explicació, juntament amb els gràfics i fotografies que ensenyaven l'extracció de mostres de materials i pigments de color dels revestiments de les façanes de Dalt la Vila i les corresponents analítiques, ens demostra que la tria d'una carta de colors determinada no sorgeix del no-res.
En un altre ordre de coses, voldria fer esment dels veïns de Dalt la Vila. Ja ho vaig fer, també, en la meva intervenció a la Jornada de Reflexió de l'any 2004. La ciutat està amb deute amb aquests veïns que han patit durant anys l'abandó del seu barri. Potser a algú li semblarà anecdòtic, però jo proposo que algun dels espais de Dalt la Vila que es pugui urbanitzar o recuperar per a la vida del barri es dediqui als seus veïns. Hem sentit parlar dels accidents i desgràcies que han sofert per l'estat de conservació de voreres i carrers i penso que, ja que ara els demanem una mica més de paciència fins que el barri sigui rehabilitat, bé es mereixen un cert homenatge.
Per últim, voldria fer algunes puntualitzacions sobre el debat que s'ha generat a l'entorn de si ens agrada o no ens agrada la intervenció que se'ns planteja de les places de la Font i Constitució, de si l'estètica hauria de ser més historicista que contemporània o de la carta de colors que se'ns proposa per a les façanes dels edificis segons les seves tipologia i antiguitat. És un tema que entra més dins l'àmbit dels gustos particulars de cadascú i crec que hauríem de fer un esforç per entendre que la proposta va molt més enllà.
Una ciutat és quelcom viu, en constant procés de canvi. Aquest procés ha deixat un pòsit en el nostre territori o espai vital, fruit de diferents activitats i de diferents èpoques. També a nosaltres ens toca ara deixar la nostra petja a Dalt la Vila. Actualment, les rehabilitacions considerades serioses intenten no falsejar. El que no podem fer en l'actualitat és imitar el que pensem que degué ser el barri en època medieval o en el segle XVII o en el moment que decidíssim. Estaríem fent un flac favor a la història de la nostra pròpia ciutat. Ara el que ens toca és partir de l'estudi històric d'aquest pòsit que hem heretat i decidir quina és l'actuació que fem nosaltres a partir de la nostra contemporaneïtat, amb l'estètica del nostre temps i amb el màxim respecte envers el nostre passat. La proposta de l'arquitecte Marc Manzano per a la rehabilitació de les places de la Font i Constitució intenta justament aconseguir el punt mig entre tots aquests paràmetres: la disposició i el tractament dels materials i de les peces que actualment formen la plaça vénen justificades i alhora explicades per l'estudi històric efectuat, i així ens assenyalen uns usos i una simbologia diferents d'un costat de la plaça i de l'altre. Em sembla que tot això no és gratuït i a partir del moment que no és gratuït, penso que és molt vàlid."

VESPRE SOBRE DALT LA VILA

Publicat al Forum de Vilaweb

Dijous gras s’havia convocat una reunió del Consell d’Entitats del Districte I, el tema era monotemàtic: Dalt la Vila. Jo hi vaig assistir com a veïna, de la mateixa manera que hi he assistit d’ençà que m’hi vaig apuntar com a particular el 5 de juny de 2004.

Aquell dia, les entitats i els veïns de Dalt la Vila havíem estat convocats a una jornada que començava a quarts de deu del matí acabava cap a les set del vespre. La primera ponència, dedicada a la revitalització del bari vell de Girona, va provocar-nos una enveja sana. Què més voldríem nosaltres que estar com a Girona! Recordo que durant tota la jornada vam ser molts els qui ens vam mostrar del tot desconfiats. I és que molts badalonins ens malfiem d’aquest consistori. Recordo que l’Alcaldessa, en clausurar la jornada, ens va renyar. Va renyar els veïns de Dalt la Vila per no tenir cura de les façanes i dels carrers. També recordo que, en aquell moment, ningú no va badar boca per replicar. No era d’estranyar, tots plegats estàvem cansats: ponències i taules rodones durant tot el dia. Dies després, li vaig escriure una carta oberta en aquest mateix mitjà. Aquest cop la renyava jo.

Aquesta setmana, prop de tres anys més tard, vaig ser convocada una altra vegada a una llarga sessió. El dia 15, dia de Dijous Gras, vam entrar a la sala d’actes del Museu a quarts de vuit del vespre i en sortíem a quarts d’onze. Sabíem que l’ordre del dia era dedicat exclusivament a Dalt la Vila.

Però aquest cop els responsables del Districte I em van sorprendre i així els ho vaig manifestar públicament. Després d’una introducció del regidor del Districte I, ens van presentar tres ponències: una, sobre l’anàlisi-diagnosi que ha fet un grup multidisciplinar sobre l’estat actual del barri, fet des d’una perspectiva històrica; una altra sobre les properes actuacions a fer-hi, que afecten la plaça de la Constitució i la Plaça de la Font; i la darrera, en què s’exposava la carta de colors. En conjunt, es va fer una anàlisi detallada del com, el què i el perquè.

Per primera vegada en molt de temps em vaig sentir ben representada (tot i que no els he votat mai!). D’això, se’n diu feina ben feta. D’això, se’n diu no començar la casa per la teulada. Això no és posar pegats sense ordre ni concert, com havia passat fins ara. Això és deixar que els experts, els professionals, hi intervinguin i es posi ordre des del coneixement i la distància (ai las, eren professionals vinguts en bona part des de la capital!).

No en puc fer un resum extens en un escrit que hauria de ser breu. No puc saber ben bé, només a partir de les presentacions, quines mancances té i amb quines decisions polítiques no estic d’acord. Sí que puc animar l’associació de veïns i els badalonins a demanar una còpia de la diagnosi i dels acords d’actuació presos. De fet, ja es va demanar públicament. La llàstima és que érem molts menys del que hauria estat desitjable. Potser la ciutat encara no ha entès que Dalt la Vila és un patrimoni de la tota la ciutat i no només d’una colleta de veïns desorganitzats.

Ara el que cal és veure com s’hi impliquen la resta del consistori, i és clar, molt especialment, les regidories d’Urbanisme i la de Via Pública. Ara el que cal veure és fins a quin punt s’hi comprometen la resta de representants, l’Alcaldia i els poders fàctics de la ciutat, perquè no quedi només en paper guardat en calaix o en paper mullat per motiu de baralles internes dels partits. I, sobretot, cal que els badalonins, i no només els veïns, demanin comptes de futures actuacions al nou consistori que surti de les urnes. Hem d’aprofitar la campanya electoral per fer-los-en còmplices i partícips, per fer-los entendre que no es tracta solament d’uns pocs vots, per fer-los entendre que es tracta d’una qüestió de ciutat.

El regidor del Districte I, el senyor Josep Duran, sembla haver-ho entès. El felicito de tot cor i espero que tingui el suport i l’ajut dels seus companys de consistori. El senyor Duran s’ha mullat. Ha complert la seva paraula. Ara cal que els altres compleixin la seva i hi col•laborin.

Per cert, en acabar la reunió, els caps de la regidoria del Districte I, és a dir els que s’han mullat, em van fer saber que el regidor del Districte III, el senyor Mateu Chalmeta, regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, havia estat al peu de canó des del primer moment. Els havia ajudat, animat, empès en tot moment; i que, en molt bona part, el que es presentava aquest dia de Dijous Gras es devia a la seva col•laboració. Molt bé, Mateu. Et felicito públicament ja que el teu nom no sortirà per enlloc, però si més no que se sàpiga. No saps com me n’alegro i com t’ho agraeixo. Ara només cal que t’ho agraeixin la ciutadania i els teus.

Montserrat Cortès i Colomé
Veïna de Dalt la Vila
Ex militant d’ERC