VESPRE SOBRE DALT LA VILA

Publicat al Forum de Vilaweb

Dijous gras s’havia convocat una reunió del Consell d’Entitats del Districte I, el tema era monotemàtic: Dalt la Vila. Jo hi vaig assistir com a veïna, de la mateixa manera que hi he assistit d’ençà que m’hi vaig apuntar com a particular el 5 de juny de 2004.

Aquell dia, les entitats i els veïns de Dalt la Vila havíem estat convocats a una jornada que començava a quarts de deu del matí acabava cap a les set del vespre. La primera ponència, dedicada a la revitalització del bari vell de Girona, va provocar-nos una enveja sana. Què més voldríem nosaltres que estar com a Girona! Recordo que durant tota la jornada vam ser molts els qui ens vam mostrar del tot desconfiats. I és que molts badalonins ens malfiem d’aquest consistori. Recordo que l’Alcaldessa, en clausurar la jornada, ens va renyar. Va renyar els veïns de Dalt la Vila per no tenir cura de les façanes i dels carrers. També recordo que, en aquell moment, ningú no va badar boca per replicar. No era d’estranyar, tots plegats estàvem cansats: ponències i taules rodones durant tot el dia. Dies després, li vaig escriure una carta oberta en aquest mateix mitjà. Aquest cop la renyava jo.

Aquesta setmana, prop de tres anys més tard, vaig ser convocada una altra vegada a una llarga sessió. El dia 15, dia de Dijous Gras, vam entrar a la sala d’actes del Museu a quarts de vuit del vespre i en sortíem a quarts d’onze. Sabíem que l’ordre del dia era dedicat exclusivament a Dalt la Vila.

Però aquest cop els responsables del Districte I em van sorprendre i així els ho vaig manifestar públicament. Després d’una introducció del regidor del Districte I, ens van presentar tres ponències: una, sobre l’anàlisi-diagnosi que ha fet un grup multidisciplinar sobre l’estat actual del barri, fet des d’una perspectiva històrica; una altra sobre les properes actuacions a fer-hi, que afecten la plaça de la Constitució i la Plaça de la Font; i la darrera, en què s’exposava la carta de colors. En conjunt, es va fer una anàlisi detallada del com, el què i el perquè.

Per primera vegada en molt de temps em vaig sentir ben representada (tot i que no els he votat mai!). D’això, se’n diu feina ben feta. D’això, se’n diu no començar la casa per la teulada. Això no és posar pegats sense ordre ni concert, com havia passat fins ara. Això és deixar que els experts, els professionals, hi intervinguin i es posi ordre des del coneixement i la distància (ai las, eren professionals vinguts en bona part des de la capital!).

No en puc fer un resum extens en un escrit que hauria de ser breu. No puc saber ben bé, només a partir de les presentacions, quines mancances té i amb quines decisions polítiques no estic d’acord. Sí que puc animar l’associació de veïns i els badalonins a demanar una còpia de la diagnosi i dels acords d’actuació presos. De fet, ja es va demanar públicament. La llàstima és que érem molts menys del que hauria estat desitjable. Potser la ciutat encara no ha entès que Dalt la Vila és un patrimoni de la tota la ciutat i no només d’una colleta de veïns desorganitzats.

Ara el que cal és veure com s’hi impliquen la resta del consistori, i és clar, molt especialment, les regidories d’Urbanisme i la de Via Pública. Ara el que cal veure és fins a quin punt s’hi comprometen la resta de representants, l’Alcaldia i els poders fàctics de la ciutat, perquè no quedi només en paper guardat en calaix o en paper mullat per motiu de baralles internes dels partits. I, sobretot, cal que els badalonins, i no només els veïns, demanin comptes de futures actuacions al nou consistori que surti de les urnes. Hem d’aprofitar la campanya electoral per fer-los-en còmplices i partícips, per fer-los entendre que no es tracta solament d’uns pocs vots, per fer-los entendre que es tracta d’una qüestió de ciutat.

El regidor del Districte I, el senyor Josep Duran, sembla haver-ho entès. El felicito de tot cor i espero que tingui el suport i l’ajut dels seus companys de consistori. El senyor Duran s’ha mullat. Ha complert la seva paraula. Ara cal que els altres compleixin la seva i hi col•laborin.

Per cert, en acabar la reunió, els caps de la regidoria del Districte I, és a dir els que s’han mullat, em van fer saber que el regidor del Districte III, el senyor Mateu Chalmeta, regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, havia estat al peu de canó des del primer moment. Els havia ajudat, animat, empès en tot moment; i que, en molt bona part, el que es presentava aquest dia de Dijous Gras es devia a la seva col•laboració. Molt bé, Mateu. Et felicito públicament ja que el teu nom no sortirà per enlloc, però si més no que se sàpiga. No saps com me n’alegro i com t’ho agraeixo. Ara només cal que t’ho agraeixin la ciutadania i els teus.

Montserrat Cortès i Colomé
Veïna de Dalt la Vila
Ex militant d’ERC